Hiperplàsia benigna de pròstata
La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) és la patologia més freqüent de la glàndula prostàtica. Consisteix en un creixement benigne (no cancerós) de la mateixa com a conseqüència de la hiperplàsia de les cèl·lules glandulars i estromals.
La seva prevalença augment amb l’edat, apareixent aproximadament en el 60% dels homes major de 60 anys i en el 70% dels majors de 70. A l’actualitat no existeixen mètodes preventius d’aquesta patologia, però si eines per a un diagnòstic precoç que ens permetrà oferir múltiples opcions de tractament amb l’objectiu de millor la qualitat de vida dels nostres pacients i evitar futures complicacions.
Tot i que la HBP pot cursar de forma asimptomàtica, alguns pacients desenvoluparan símptomes que poden varia en severitat, podent arribar a la retenció aguda d’orina i el deteriorament de la funció renal. Els símptomes més freqüentment identificats són la dificultat per a buidar la bufeta, l’augment de la freqüència urinària (diürna i nocturna), la sensació de no buidar la bufeta de forma completa o la necessita d’anar urgentment a orinar per a evitar un escapament.
L’inici d’un tractament per a la HBP dependrà sempre de la severitat dels símptomes, així com de l’afectació de la qualitat de vida que suposi, tenint sempre en compte que la simptomatologia pot progressar al llarg del temps i tornar-se cada cop més molesta.
En el nostre centre oferim les següents opcions terapèutiques:
- Vigilància (controls sense tractament actiu)
- Tractament mèdic (fàrmacs que milloren la simptomatologia)
- Tractament quirúrgic mínimament invasiu:
- Sistema Rezum
- Fotovaporización prostática con LASER verde
- Sistema Rezum
- Fotovaporització prostàtica amb làser verd
- Resecció transuretral de la pròstata
- Enucleació prostàtica amb làser d’Holmium
- Adenomectomia retropúbica per cirurgia robòtica
Per a la correcta elecció d’una tècnica o altra és imprescindible la individualització de cada cas mitjançant la historia clínica, la exploració física, la mesura de la severitat dels símptomes amb l’Escala de Símptomes Prostàtics (IPSS), una analítica sanguínia per a determinar el PSA i la mesura de la mida i volum urinari residual (després de la micció) per ecografia transabdominal. Així mateix, poden ser necessaris altres estudis complementaris com la fluxometria, la cistoscòpia o un estudi urodinàmic amb la intenció d’oferir als nostres pacients la opció terapèutica idònia.
Fotovaporització prostàtica amb làser
La fotovaporització prostàtica amb làser és una tècnica quirúrgica mínimament invasiva indicada en el tractament dels símptomes urinaris derivats de la HBP. Consisteix en la vaporització mitjançant energia làser del teixit prostàtica que comprimeix el conducte de la orina i que està dificultant el seu buidatge.
Com es tracta d’una tècnica poc invasiva, l’ingrés hospitalari i el temps de sondatge vesical és molt curt (24-48h) sent la recuperació post-operatòria molt ràpida. Un dels principals beneficis respecte a altres tècniques és el bon control de la hemostàsia, disminuint el risc de sagnat intra- i postquirúrgic.
Enucleació prostàtica amb làser holmium
La enucleació prostàtica amb làser d’Holmium (HoLEP) és un tècnica quirúrgica per el tractament de la HBP en la que l’adenoma prostàtic que causa la obstrucció urinària és progressivament separat de la càpsula fibrosa que l’envolta. Posteriorment l’adenoma és extret de la bufeta utilitzant un instrument anomenat morcelador de teixits. Tot el procediment quirúrgic es fa sota anestèsia a través de la uretra.
Les principals avantatges de l’HoLEP respecte altres tècniques radiquen en les propietats d’aquest tipus de lases, com són la seva excel·lent capacitat de coagulació, la possibilitat de fragmentar litiasi i el poder tractar qualsevol pròstata independentment de la seva mida.
És important destacar que ambdues tècniques no tenen cap efecte nociu sobre la funció sexual, de forma que no hi haurà variacions en la mateixa després del tractament endoscòpic amb làser.